dissabte, 12 de desembre de 2009

El 13-D crea escola

Cartells que demanen als ciutadans que votin el 13-D en el referèndum sobre la independència de Catalunya
Cartells que demanen als ciutadans que votin el 13-D en el referèndum sobre la independència de Catalunya /

Aquest 13-D és una data històrica, ja que 167 municipis catalans celebren de forma conjunta una consulta popular sobre la independència de Catalunya. Però darrere aquest gruix de poblacions, queden una setantena de localitats, entre les quals la majoria de grans ciutats i capitals de comarques catalanes, que han decidit fer el referèndum el 28 de febrer o el 25 d'abril. Per a tots ells, els 161 municipis que celebren les consultes aquest diumenge seran el model i alhora els conillets d'índies en l'experiència dels quals es basaran per fer els seus referèndums. I és que la majoria d'integrants de les diferents plataformes faran de voluntaris aquest 13-D per, segons diuen, "viure l'experiència de prop i obtenir el màxim d'informació possible".

Barcelona, Girona, Lleida, Figueres, Sabadell, Manresa i Igualada són algunes de les grans ciutats que organitzaran la consulta l'any que ve. La dimensió dels municipis ha fet impossible celebrar la consulta aquest diumenge i per això la majoria han optat per fer-ho en la tercera convocatòria, "per poder fer arribar bé el missatge a la població i mobilitzar el màxim de voluntaris". I és que una de les qüestions que més preocupa a les plataformes de les grans ciutats és aconseguir transmetre el missatge a tots els barris. Les pàgines web creades per difondre les activitats de les plataformes i l'ús de les xarxes socials, com el Facebook, segons explica Toni Muñoz, de la Plataforma per l'Autodeterminació de Sabadell, estan ajudant a mobilitzar la població. "La dificultat és arribar a aquelles persones que no estan convençudes", explica Núria Casademont, portaveu de Figueres Decideix.

Aquest és un dels maldecaps que expressen obertament també Sabadell, Igualada, Lleida, Girona (el mateix dia també ho celebraran Salt i Sarrià de Ter) i la Seu d'Urgell. En aquest últim cas, el portaveu d'Alt Urgell Decideix, Josep Maria Farràs, va més enllà, ja que l'objectiu no només és obrir el debat sobre la independència de Catalunya a la Seu d'Urgell, sinó fer arribar el missatge a tota la comarca i al Pirineu, on poques poblacions s'han mobilitzat de moment. "Aquí dalt no hi ha conscienciació sobre aquesta qüestió i hi ha molta feina per fer", es lamenta Farràs.

Per Uriel Bertran, cap de campanya dels territoris de la Coordinadora Nacional, un cop hagi passat el 13-D s'han posat com a objectiu "treballar" al Pirineu i, sobretot, a les Terres de l'Ebre, on de moment només hi ha dos municipis (Xerta i l'Aldea) que han mostrat interès per fer la consulta.

Els voluntaris

Josep Camprubí, portaveu de la plataforma Manresa Decideix, és una de les poques persones consultades que es mostra satisfet amb el nombre de voluntaris que han aconseguit reunir amb poc temps. A Manresa, que té uns 75.000 habitants, ja tenen més de 600 adherits i més de 100 voluntaris actius que assisteixen a les assemblees i s'han apuntat a participar en les diferents subcomissions organitzatives. La recerca de voluntaris és una de les preocupacions de la resta de ciutats grans que tot just ara comencen a mobilitzar-se.

Sense suport municipal
Una altra dificultat, expressada per Toni Cortès, d'Igualada Decideix, són aquelles poblacions que no han rebut el suport del ple de l'ajuntament. "No podrem comptar amb els locals municipals, però a la vegada, això fa créixer la sensació entre els veïns que es tracta d'una iniciativa de la societat civil" i que els partits polítics no hi tenen cap paper. "És un repte", conclou Cortès. En aquest mateix cas es troba Lleida Decideix, que tot just es va constituir fa 10 dies amb l'objectiu, segons explica un dels seus membres, Pau Juvillà, de ser un altaveu de cara als municipis lleidatans que celebren la consulta aquest 13-D.

De fet, la majoria dels membres que integren les plataformes que celebraran les consultes al febrer o a l'abril aquest diumenge estaran repartits per tot el territori, fent de voluntaris. I és que moltes de les grans ciutats volen viure de prop l'organització d'altres consultes, com per exemple, Sant Cugat del Vallès, que, amb 80.000 habitants, és la ciutat més gran d'aquesta primera convocatòria conjunta.

La segona convocatòria
La data del 28 de febrer és la que sembla menys mediàtica de totes i a la qual s'hi han apuntat, sobretot, municipis mitjans i petits, que no tenen tants problemes d'organització com per esperar a fer la consulta a l'abril. Entre aquests municipis hi ha Alella, Teià, Sant Joan les Fonts, La Vall d'en Bas, Cardona, El Vendrell, Palamós, Vidreres, Molins de Rei i Vilassar de Mar.

Debat sobre la data a Barcelona
La plataforma de Barcelona s'ha presentat aquesta mateixa setmana i ha obert un debat sobre quina hauria de ser la data més adequada per celebrar la consulta a la capital catalana. Per Biel de Montserrat, de Girona Decideix, si Barcelona celebra la consulta el 25 d'abril eclipsarà la resta de ciutats que també ho faran aquell dia. A més, és partidari de fer-ho un altre dia perquè així "tots aquells municipis que ja l'hem celebrat podrem anar a ajudar-los".

Segons ha explicat Bertran, la plataforma organitzadora de Barcelona necessitarà 10.000 voluntaris per poder celebrar una consulta, i per aquest motiu no està clara la data del 25 d'abril. "Hi ha raons organitzatives per plantejar que es faci més tard per poder estar presents a tots els districtes", i això requereix temps i, sobretot, segons explica Bertran, "molts voluntaris". Així és que, un cop passat el 13-D, els organitzadors i la Coordinadora acabaran de decidir el dia.

Seròs, una incògnita
L'alcalde de Seròs (Segrià), Gabriel Pena, va ser el primer a mostrar-se disposat a donar suport a l'organització d'una consulta com la d'Arenys de Munt. De fet, la seva disposició a imitar la iniciativa va fer que d'altres alcaldes i municipis s'hi anessin afegint i perdessin la por. Seròs, però, encara té pendent l'organització i, de fet, Pena assegura que el municipi no celebrarà la consulta en cap de les dues dates fixades per la Coordinadora Nacional. "Que ningú es pensi que els estem menyspreant, però no volem celebrar una consulta amb el terrabastall que està comportant fins ara", explica Pena. "Ho volem fer tranquil·lament, sense fer soroll", afegeix. De fet, Pena assegura que no es comunicarà públicament la data de la consulta "fins a una setmana abans" perquè d'aquesta manera "no donarem temps ni a uns ni a d'altres de mobilitzar-se", en referència a la Falange i als partits polítics. "Un cop fet, ja comunicarem els resultats a qui convingui", sentencia.
Font: www.avui.cat
57 opinions